Introducció a la Vall Fosca

En la seva qualitat de capritx natural, la Vall Fosca es un escenari sugerent en el que hi conviuen de forma armònica l’aigua i la muntanya. Hi ha rius, barrancs i fonts, prats verds... i al centre, corrent entre cims de fins a 3.000 metres hi ha el riu Flamicell, fent d’eix d’aquest vall estret i que és company inserparable de la carretera que ens portarà fins al telefèric situat al limit de la Vall Fosca. Remontant un desnivell de 500 metres, pujarem fins als llacs. Es tracta d’un recorregut inolvidable que permet que el visitant observi la grandiositat d’aquesta vall. Acavant el viatge, els llacs de Tort, de Mar, Gento... Sense dubte un dels espais lacustres més remarcables d’Europa, que a més inclou, ja des de primers de segle una complexa obra d’enginyeria. Natura i progrés. Contrastos interessants en un paisatge singular. A una comarca plena de possibilitats. Es la Vall Fosca.

Un enclavament en el qual es pot degustar una rica i variada gastronomia i descubrir paisatges meravellosos, racons artístics o visitar els pobles pintorescos que trobem repartits per la vall. Tambe es poden practicar una infinitat d’aficions i esports... Sempre en llibertat.
Si t’agrada descubrir nous paisatges i gaudir de la naturalesa, hi ha un gran nombre de rutes que es poden fer a peu, a caball, esquiant, en mountain-bike, en cotxe o en tot terreny.
Situada a la part més septentrional de la comarca del Pallars Jussà, la vall Fosca gaudeix de dos climes molt diferenciats. La zona nort a partir de 1.500 metres d’alçada amb una climatologia subalpina, amb fortes precipitacions en forma de neu a l’hivern i de pluja a l’estiu, i a partir dels 2.300 metres, un paisatge plenament alpí que conserva la neu en forma de glaceres durant mes de vuit mesos de l’any. La zona situada al sud, presenta un clima més mediterrani d’alta muntanya. Les temperatures son mes suaus.
Amb aquestes condicions climatològiques i de paisatge, la flora i la fauna presenten una gran diversitat i riquesa. A la zona de menys alçada de les valls predomina el roure, el faig i el pi vermell. A la zona més al nort, el pi negre i els pastos. Les espècies mes representatives de la fauna son el cérvol i el trencaossos, que habiten les muntanyes més altes. La truita i la perdiu tambe són altres especies de la zona.

Parlar d’art a aquesta zona del Pallars Jussà, es parlar de pobles estancats en el temps, esglèsies i monastirs romànics. Construccions que amb el pas del temps no han perdut la fermesa i l’encant originals. Sense cap mena de dubte, la vall Fosca a sabut mantenir intacte un pasat cultural i artístic sense renunciar al progrés. A la Torre de Capdella està l’ermita de Sant Martí, usada antigament com a torre de defensa. A Espui destaca l’esglèsia de Sant Julià. A Capdella la de Sant Vincenç. Representen tres exponents destacts del romànic de la Vall Fosca.

Els rius Flamicell, els llacs de Tort, de Mar i Gento configuren un dels espais més importants d’Europa. L’aigua ha estat i és sense cap dubte l’element diferenciador de la Vall Fosca. L’aigua també es la protagonista de donar a la comarca personalitat pròpia i a la vegada, de convertir-la en la zona més rica de Catalunya en energía hidroelètrica.

Per una banda, la central hidroelèctrica de Capdella, la primera que fou construida a l’estat Espanyol (1914). Una xarxa de tubs encara en funcionament que intercomuniquen els llacs. Un complex sistema de canalització que desemboca al salt de Capdella; una caiguda impresionant d’aigua de mes de 800 metres, simbolitzen un passat encara molt actual. Per una altra banda, la central de Sallente, una complexa i innovadora obra d’enginyeria dotada de la mes avançada tecnología que permet, per mitjà de turbines gegants, recuperar l’aigua ja vertida a la vall i pujar-la novament cap als llacs.